Dissortadament, fins l'any que ve


Els xiquets sahrauís, que han passat l'estiu entre nosaltres, hauran de tornar l'any que ve a passar les seues Vacances en Pau. Dissortadament, perquè, com ja hem pogut comprovar, el diplomàtic holandès Peter Van Walsun (enviat especial del Ban Ki-Mon, el Secretari General de l'ONU) tampoc no ha estat capaç de mantenir la neutralitat que se li exigeix com a mitjancer.




 

Dissortadament, fins l'any que ve

Ja en són uns quants, els enviats especials, que han hagut de dimitir, bàsicament, per no haver estat capaços de mantenir-se en la seua posició d’àrbitre neutral. Per deixar-se corrompre pel govern del rei del Marroc. El senyor Walsun va arribar a afirmar que, malgrat que la legalitat i la raó judicial estan de part dels sahrauís, del POLISARIO, calia ser “pràctic, i realista”, és a dir, atendre les pretensions marroquines –il·legals, i basades en la lògica dels fets consumats.

 

Gràcies a aquest “pragmatisme”, els xiquets saharauis han de tornar a passar l’any amb les seues famílies, en campaments de refugiats, patint tota mena de penúries i necessitats, de les més bàsiques. Han passat un estiu entre nosaltres, gaudint de totes les comoditats que les famílies acollidores els han pogut proporcionar.

Han menjat gelats, han nadat en una piscina, o en la mar. Han pogut gaudir d’una ombra fresca, d’aigua

corrent, d’una alimentació equilibrada i rica en vitaminas i proteïnes... han rebut una atenció mèdica que no poden tenir als campaments. I ara tornen amb els seus familiars i hi van contents, perquè hi tenen el seu món, la seua vida.

L’ésser humà s’acostuma a tot; s’adapta a tots els medis, i és capaç de fer de qualsevol medi la seua llar. Els refugiats sahrauís ja hi porten trenta-tres anys, a la Hamada (en àrab, infern), hi han fet la seua llar. és l’única que coneixen aquests

xiquets.

 

La singularitat, però, d’aquest cas és que hi són obligats a viure (com en d’altres casos de refugiats, o de deportats). Han estat obligats a abandonar les seues llars, la terra on tenen els seus familiars soterrats,... la seua vida en llibertat. I hi resisteixen amb dignitat. Esperant que la “raó pràctica” no ens faça oblidar quina és la regla de la legalitat que regeix les relacions entre els pobles, entre les persones. La regla que cal aplicar en el cas del Sàhara Occidental, i que ha estat establerta en moltes resolucions de l’ONU: la realització d’un referéndum on els sahrauís puguen expressar els seu desig per al futur.

 

Per fer això, cal que, primer, els responsables de l’estancament del problema es traguen la careta de la hipocresia que els fa criticar, com al govern espanyol, les guerres “d’alliberament” prepotents, però que donen per bo el resultat d’una guerra d’ocupació il·legal i genocida, que va comportar destrucció, exili, mort i... negocis per a alguns.

 

Salvador Pallarés