El Ayuntamiento sortea 12 VPO en el Sector Universitats


Esta mañana se ha producido el sorteo ante notario de 12 viviendas de protección oficial ubicadas en la calle Oltra del Grao, sector Universidad. Una acción, que se enmarca dentro del Plan Municipal de la Vivienda, que también tiene previsto comenzar a construir a partir de diciembre vpo en la calle Císcar, Benipeixcar III, Les Folles, y Santa Ana.




 

La història no és nostra, per suposat, és de Hans Christian Andersen, però ens sembla tant apropiada, que vos hem fet una xicoteta adaptació...

“Hi havia una vegada un emperador la major afició del qual eren els vestits. Tenia moltíssims, i passava hores, mirant-se en l´espill. Tot i ser tan vanitós, els seus súbdits l'estimaven, per ser tan bon home. Un dia es van presentar davant de l'emperador un parell d´homes que afirmaven ser grans sastres. Van dir que podien confeccionar per a ell un vestit meravellós únic i mai vist que el convertiria en l'admiració de tota la ciutat. A més de ser un vestit màgic perquè sols podria ser vist per les persones intel·ligents.

 

- Realment, un vestit així em seria molt útil - va dir l'emperador -, perquè em permetria distingir els necis dels savis, la qual cosa és molt important per a un monarca... Digueu-me el que necessiteu per a fer-me´l i posseu-se a treballar.

 

Els homes van demanar gran quantitat d'or, joies i seda, es van instal·lar en els telers del palau i van fingir estar teixint, encara que no feien més que repetir gestos i moure les màquines amb les mans buides, com si treballaren amb fils invisibles. A mesura que anaven passant els dies, l'emperador estava més nerviós, perquè anhelava tenir el meravellós vestit. Un matí, va demanar a un ministre que s'acostés als telers per a veure com anava la fabricació del teixit màgic. El ministre es va dirigir a les habitacions on estaven instal·lats els telers de palau i va veure als dos homes movent-se afanyadament, encara que sense res a les mans. Molt sorprés, el ministre es va acostar a ells disposat a preguntar-los què estaven fent, però abans que pogués parlar, un dels homes li va dir:

 

- Quin honor que el senyor ministre vinga a contemplar el nostre treball! Vos agrada el teixit?

 

El ministre anava a dir que no veia res, però per por a passar per bobo va dir que era preciós. I li van explicar les majors meravelles sobre el vestit a l´emperador, i llavors, aquest, va quedar molt satisfet. Els dos falsos sastres van anunciar que el teixit estava preparat i que havien començat a cosir el vestit, i als pocs dies es van presentar amb les mans buides davant de l'emperador. Naturalment, aquest no va veure res, però per por a passar per bobet va dir que era un vestit meravellós.

- Si el primer ministre, que és un home savi - va pensar l'emperador -, ha vist el vestit i jo no, vol dir que sóc un neci; però val més que els meus súbdits no s'assabenten, o em perdran el respecte.

 

De manera que l'emperador va anar dient a tot el món que el vestit era magnífic i que tenia ganes d'estrenar-lo.Quan els homes van anunciar que el vestit estava preparat, l'emperador va organitzar una gran festa perquè tota la gent de la seva cort l'admirés. Quina seria la sorpresa dels cortesans en veure aparèixer al seu monarca en roba interior; però com havia corregut la veu que només les persones intel·ligents podien veure aquell vestit, ningú es va atrevir a dir que no veia res. Un dels cortesans més necis i aduladors va començar a elogiar en veu alta l'inexistent vestit, i prompte el van imitar tots els altres.

L'emperador va manar organitzar una desfilada perquè tot el món pogués admirar el seu vestit nou.Per por a passar per bobos, ningú va dir res en veure l'emperador en roba interior, fins que una xiqueta molt menuda va cridar:

- L'emperador està despullat!

 

Aleshores la gent del poble, que al principi no s'havien atrevit a dir res, van començar a riure's  i a dir-se els uns als altres: - L'emperador no porta cap vestit! L'emperador va nuet!

L'emperador i els cortesans també havien sentit el crit de la xiqueta, i sabent que els menuts són més sincers que els adults, es van adonar que havien estat víctimes d'un engany. Però com tota la gent estava mirant, a l'emperador no se li va ocórrer una altra cosa que seguir caminant molt seriós.

Quant als dos homes, ja estaven lluny. S'havien donat a la fuga amb tot l'or i les joies que li havien tret el vanitós i ingenu emperador, i es conta que encara segueixen rient-se'n.”

Doncs això companys, això...

BLOC JOVE GANDIA