EL Marroc no vol l’autonomia.


Aquests dies, arran de l’aniversari de la proclamació de la República Sahrauí, (el 27-II-1976) hem pogut llegir i escoltar opinions “expertes” però indocumentades.




 

EL Marroc no vol l’autonomia.

#foto2izq#En primer lloc podem veure com els plantejaments proautonómics de certs opinadors xoquen contra la paret de la realitat. El regne del Marroc assegura i promet que té preparat un pla d’autonomia per al Sàhara Occidental (“les seues” províncies del sud). Però el Marroc hauria pogut demostrar la seua predisposició autonòmica tot acceptant l’ultima proposta de solució de Nacions Unides. La Proposta Baker plantejava una autonomia per al territori, això sí, amb un referèndum final (on votarien marroquins i sahrauís). Cosa que no agrada al “democràtic” Mohamed VI.#foto3der#

 

D’altra banda, una autonomia al Marroc necessitaria d’una profunda reforma “constitucional”. L’autonomia no existeix en el llenguatge polític marroquí.

 

En segon lloc, l’oblit sistemàtic de la condició del Marroc com a potència ocupant, que no administradora, del territori i que, com a tal, no pot administrar-hi res. Amb tot i amb això, es firmen acords de venda d’armes –amb Espanya-, amb la condició que siguen usades al sud (al Sàhara Occidental); es firmen acords de pesca que afecten, exclusivament, al banc pesquer sahrauí. Malgrat la il·legalitat internacional que això suposa.#foto4izq#

 

En tercer lloc, veiem els oblits, intencionats, amb què hom tracta de silenciar l’existència d’un estat sahrauí, la “no gens virtual” RASD, que disposa d’un territori, una població una constitució... i que es reconeguda per molts estats membres de l’ONU, i que forma part d’organismes internacionals com la Unió Africana.

 

#foto5der#No oblidem que estats com Panamà, sorgeixen de la política ianqui de crear un ·”front d’alliberament” en un determinat país, que establirà un territori “lliure” i proclamarà la seua independència. Tot creant, així, la possibilitat de controlar econòmicament el Canal... Perdó… de reconèixer políticament el nou govern “lliure”.

 

Pràctica que, no ho oblidem, tampoc, va permetre crear el llimbs legal de Guantànamo, malgrat que el que es pretenia finalment era enderrocar el règim sorgit de la revolució castrista.

 

Salvador Pallarès-Garí

President d’ACAPS la Safor