La moció de censura i el sentit de l'oportunitat política


La moció de censura que han presentat a Simat PSPV, Bloc i Esquerra Republicana revela una falta tremenda del sentit de l




 

La moció de censura i el sentit de l'oportunitat política

 Parle del PSPV, que de forma expressa o tàcita sempre ha tingut el recolzament incondicional del Bloc. Ambdós partits han sofert reculades importants en els seus resultats electorals per diversos motius: l'alta tensió, l'urbanisme depredador, l'especulació urbanística, la manca de transparència, i sobretot un pobre balanç. De la restauració de la democràcia ençà han passat trenta anys sense que Simat haja avançat massa, per no dir no res, en termes de prosperitat econòmica i benestar. 
A més, PSPV i Bloc han estat els dos únics partits que han sofert devallades electorals, i tampoc n'han fet una lectura. Com tampoc l'han feta de l'atomització del vot de l'esquerra i l'aparició de nous partits amb representació a l'esquerra del PSPV i del Bloc.
Esquerra Republicana, per la seua banda, tampoc ha sabut interpretar els motius pels que ara té representació. Si Joan Serra és ara regidor, és precisament per la disconformitat amb les polítiques anteriors de la coalició PSPV-Bloc, justament els partits amb els que ha unit ara el seu futur i la seua credibilitat política. Per tant, la manca del sentit de l'oportunitat és encara més acusada i inexplicable en el cas d'Esquerra Republica-na.
Però la falta de sentit de l'oportunitat política és encara més palesa si es té en compte que la moció de censura es presenta quan el PP porta ja catorze mesos governant. I no és que el tripartit haja estat observant els avatars del PP. Senzillament és que no hi havia forma d'arribar a un acord per a governar. Estem, doncs, davant un pacte forçat i cosit amb fil de paper.
Si descomptem el mes d'agost, queden exactament 32 mesos de mandat, un període insuficient per a fer que la gestió del govern municipal siga fructífera. Si a més tenim en compte el relleu a l'alcaldia que es produirà entre febrer i març de 2010, i que el tripartit assalta el poder sense haver presentat cap programa, ens trobem davant un evident error d'estratègia política i una falta de perspectiva que només servirà per a reactivar el vot de la dreta a Simat.
Per tant, la moció de censura es gesta des de l'egoisme personal. Havera estat més encertat per part d'Eladi Mainar i Agustina Brines tractar de recuperar la confiança que han perdut dels electors i refer la credibilitat dels seus respectius partits amb la perspectiva del llarg termini, a tres anys vista, treballant des de l'oposició amb actituds constructives per encarar les eleccions de 2011 amb alguna possibilitat. Això, però, sembla no haver interessat a persones que no saben si el 2011 hi estaran a les candidatures. Fa l'efecte que han pensat en ells, i no en els seus partits i en la gent que els conforma, que al cap i a la fi assoleixen la seua credibilitat amb la perspectiva de la trajectòria. Les etapes polítiques estan per damunt dels cicles vitals.
L'efecte d'aquest descomunal error d'estratègia política serà de forma irremeiable la reactivació del vot de la dreta. El PP mai havera aconseguit majoria suficient per a governar en solitari si el PSPV i el Bloc haveren actuat amb perspectiva. D'ací a tres anys el PP havera tret com a molt quatre regidors i l'esquerra havera tingut l'oportunitat de no repetir errors i pactar des de l'inici del mandat. Ara, però, no estic en condicions de predir que el PP no vaja a augmentar el seu recolzament fins i tot a les portes de la majoria absoluta. I això serà la conseqüència de la falta de perspectiva i de sentit de l'oportunitat del tripartit.
Pel que fa a les possibiltiats d'èxit del tripartit al capdavant del govern local, les perspectives són escasses. PSPV, Bloc i Esquerra Republicana van a trobar-se a la Generalitat i a la Diputació un PP cavernari i troglodita que desafortunadament els deixarà sense opcions. Què passarà quan el regidor d'Urbanisme d'Esquerra Republicana demane una entrevista amb el conseller de torn del PP per a desbloquejar el PGOU o accelerar el polígon industrial? Doncs això. Deixe la resposta en mans dels lectors.